El Passeig és un gran buit central, configurat  per una gran diversitat d’espais. El projecte comença a la Rambla, relliga places (Doctor Robert, Racó del Campanar, Plaça Major i Plaça de l’Àngel) transformant-se en un passeig de gran amplada, per anar perdent secció i connectar en la banda nord, amb la Via Massegué.El Passeig de la Plaça Major es troba en l’epicentre de Sabadell, formant el nucli de l’eix que recorre de nord a sud el centre de la ciutat. L’actual passeig és producte de la transformació que es va produir al llarg del segle passat, degut a la necessitat d’obrir un eix a la ciutat, connectant un seguit de places que conformaven el centre, entre elles la Plaça Major (d’aquí el nom del Passeig). Producte de l’actual transformació d’aquest espai amb la construcció de l’estació de FFCC, sorgeix la possibilitat de replantejar aquest espai, cabdal per la ciutat i la seva gent

La proposta es planteja a partir de la juxtaposició d’una doble lectura d’aquest espai. En primer lloc, es vol donar a tot l’àmbit una proposta unitària, un pla que es va adaptant a les diferents pendents i seccions del conjunt, cercant la màxima permeabilitat entre els diferents espais que el configuren i els seus carrers adjacents. Es tracta d’organitzar un gran espai diàfan i continu, que faciliti la màxima mobilitat i possibilitats de relació, un gran espai neutre, permeable i harmònic, un passeig que convidi, i no imposi, a cadascú de nosaltres a gaudir-lo i utilitzar-lo a partir de la gran quantitat d’usos que en ell s’hi poden realitzar.

La necessitat d’un vial pel transport públic, es soluciona amb la construcció d’una rigola negre, que recorre tot l’eix, relligant els diferents espais, com si fos un cordill d’un collar del que pengen els diferents elements. Aquesta rigola servirà per marcar el vial a partir d’un canvi de paviment i per a la col·locació de l’arbrat i d’il·luminació, creant un eix longitudinal que recorre tot el conjunt. Paviment, mobiliari i il·luminació es plantegen cercant una solució global per tot l’àmbit.

Un cop establerta aquesta visió més longitudinal i unitària del conjunt, una segona lectura, en més detall, permet a partir de la col·locació del paviment i els elements sobreposats (bancs, llums, arbres…) anar redescobrint les antigues traces que configuren aquest espai multidimensional. Es pretén dotar, a cadascun dels espais, del seu ordre intern i personalitat pròpia, i dongui al conjunt, una major riquesa, potenciant la relació transversal amb la resta de carrers.